Un article publicat al Journal of Nursing Management demostra l’elevada precarietat de la professió al nostre país, cosa que perjudica la capacitat del sistema de salut d’oferir cures de qualitat a la població.
Un 38,7% de les infermeres catalanes treballava amb un contracte eventual abans de la pandèmia. Així ho recull un article publicat al Journal of Nursing Management, publicació de referència en l’àmbit de la gestió infermera. El treball s’emmarca dins el projecte Projeccions de la població infermera a l’horitzó 2030, del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), amb col·laboració amb la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), que es va iniciar l’any 2019. La coordinadora de l’estudi és Paola Galbany Estragués, presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), professora del Departament de Ciències de la Salut Bàsiques de la UVic-UCC i investigadora del grup de recerca Methodology, Methods, Models and Outcomes of Health and Social Sciences (M3O), de la mateixa universitat.
A partir de l’anàlisi de l’evolució del nombre i el tipus de contractes que fan els centres de treball a les infermeres a Catalunya i a l’Estat espanyol, l’article demostra que la professió pateix una elevada precarietat, especialment a Catalunya. Aquest fet es troba darrere de la decisió de marxar a treballar a l’estranger i d’abandonar la professió, la qual cosa accentua la manca d’infermeres i, per tant, la capacitat del sistema de salut d’oferir cures de qualitat a la ciutadania.
El treball analitza dades des del 2010 al 2019, que mostren un augment de la precarietat de les infermeres en aquest període a Catalunya. Malgrat que l’estudi no recull l’efecte de la pandèmia, els autors observen que durant la crisi s’ha reduït el nombre total de contractes i demanen que aquesta tendència es mantingui quan se superi la situació.
Més precarietat a Catalunya
L’estudi destaca que només el 25% de les infermeres espanyoles té un contracte fix quan surt de la universitat, un percentatge que no millora durant els tres anys posteriors.
D’altra banda, el nombre de contractes per cada infermera sense feina és més elevat a Catalunya que a la resta de l’Estat espanyol, cosa que demostra que el sistema de salut català requereix més freqüentment que les infermeres enllacin contractes eventuals cada any, fet que provoca nivells molt elevats de precarietat laboral. Concretament, a Catalunya, la mitjana de contractes per cada infermera en atur es troba entre quatre i dotze, mentre que a la resta de l’Estat és d’entre un i quatre. En aquest sentit, per exemple, l’any 2018, unes 15.000 infermeres (el 30% del total) enllaçaven un contracte amb un altre, sense tenir temps d’apuntar-se a l’atur entre cada contractació. Cal tenir en compte que la legislació de la Unió Europea estableix que els contractes eventuals no poden cobrir necessitats estructurals.
Galbany destaca que “l’estudi posa de manifest la necessitat que els gestors sanitaris ofereixin contractes fixos a les infermeres per combatre la manca de professionals i l’estrès i per millorar, en últim terme, la salut i la satisfacció de les persones ateses”.
Referència de l’article
Galbany-Estragués P, Millán-Martínez P, Casas-Baroy JC, Subirana-Casacuberta M, Ramon-Aribau A. High hiring rate of nurses in Catalonia and the rest of Spain hides precarious employment from 2010 to 2019: a quantitative study. J Nurs Manag. 2022 Apr 14. doi: 10.1111/jonm.13632. Online ahead of print.
Foto ©Ariadna Creus i Àngel García (Banc Imatges Infermeres)