Infermeres especialistes en salut mental: “poques i sense reconeixement ni retribució de la categoria professional”

Imprimir aquesta noticia
El Dia Mundial de la Salut Mental, que se celebra el 10 d’octubre, posa de manifest un dèficit preocupant de professionals en el camp de la salut mental, a Catalunya que és l’únic territori peninsular que no té creada ni retribuïda la categoria professional per a les infermeres especialistes en salut mental.
La Federació Mundial per a la Salut Mental demana que es prioritzi la salut mental de les persones treballadores en els entorns laborals.

La Federació Mundial per a la Salut Mental (WFMH) convoca el 10 d’octubre sota el lema “És l’hora de prioritzar la salut mental a la feina”, enfocament sobre l’entorn laboral que neix de la decisió de 2.000 entitats de 116 països que, per votació popular, han manifestat aquesta necessitat que cal abordar de forma urgent.

També Salut Mental Catalunya (SMC) commemora el Dia Mundial de la Salut Mental 2024 amb la campanya #SalutMentalalaFeina, en línia amb els objectius de la WFMH. El lema té un doble sentit que cal destacar: d’una banda, cal defensar i assegurar l’accés a una feina digna per a les persones amb problemes de salut mental; i de l’altra, la necessitat de crear millors pràctiques per vetllar de la salut mental de totes les persones treballadores.

Aquesta necessitat està avalada per les dades del Departament de Salut que el 2022 va comptabilitzar 138.588 baixes laborals per problemes de salut mental, el doble que fa sis anys. A més, la salut mental és la segona causa que més dies d’incapacitat laboral acumula, el 18,9% dels dies de baixa totals dels treballadors i treballadores.

En aquest context, recentment s’ha publicat l’informe “Anàlisi de les necessitats d’infermeres especialistes en salut mental a Catalunya”, elaborat pel Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), la Comissió d’Infermeres Especialistes en Salut Mental i l’Associació Catalana d’Infermeria de Salut Mental (ASCISAM). A Catalunya hi ha 2.417 infermeres que treballen en l’àmbit de la salut mental, de les quals 786 (33%) són infermeres especialistes i 1.631 (67%) infermeres generalistes expertes. Una dotació infermera totalment insuficient per afrontar les creixents necessitats de cura en tots els àmbits i per a tots els grups poblacionals. Tot i que l’escenari intermedi que planteja l’estudi és més realista i es fixa en un horitzó temporal no llunyà, caldria contractar entre 290 i 1.631 infermeres especialistes en salut mental.

Les infermeres de salut mental, a Catalunya, tenen un paper essencial en totes les etapes de la vida, tant en l’àmbit infantil i juvenil com en l’atenció a adults i persones grans. La seva contribució és clau en múltiples àmbits: des de l’Atenció Primària de Salut (APS) i la comunitat (escoles, centres de dia, residències), fins al context hospitalari. Són fonamentals en els programes d’atenció i suport per als trastorns mentals, treballant en la prevenció, autocura, diagnòstic, tractament i rehabilitació. Catalunya és pionera en programes d’intervenció precoç i detecció de trastorns mentals, així com en el suport a les famílies, fomentant la seva autonomia i oferint orientació terapèutica.

Malgrat la seva gran aportació, el reconeixement de la categoria especialitzada en salut mental encara està pendent d’aprovació, sent Catalunya l’únic territori peninsular que no la contempla. Això és especialment preocupant, ja que la tasca proactiva i humanitzada de les infermeres pot millorar l’abordatge del Pla de Salut Mental, fent-lo més inclusiu i accessible.

“És urgent donar prioritat i visibilitat a la professionalització d’aquestes cures especialitzades per garantir una atenció de qualitat que respongui a les necessitats de la població” – destaca la degana del CCIIC, Lluïsa Garcia, que afegeix que – “les infermeres també experimentem les conseqüències de la manca de cura de la nostra pròpia salut mental. L’estrès laboral, la sobrecàrrega de treball, la precarietat contractual, la manca de reconeixement del nostre lideratge i la dificultat per ser escoltades i tingudes en compte en els processos de presa de decisions, juntament amb els reptes per conciliar la vida professional i personal, impacten de manera significativa en el nostre benestar mental. Condicions que poden portar a l’esgotament, produir ansietat i altres problemes de salut mental que, sovint, queden invisibilitzats tot i la seva rellevància en la qualitat de les cures que oferim”.

 

Foto: Infermera de salut mental fa una sessió de mindfullness © Ariadna Creus i Àngel García (Banc d’Imatges Infermeres)