Les cures pal·liatives, una qüestió de salut pública

Imprimir aquesta noticia

El CCIIC posa en valor el codi d’ètica de les infermeres, en el Dia Mundial de les Cures Pal·liatives (12 d’octubre).

La celebració del Dia Mundial de les Cures Pal·liatives d’aquest 2024 arriba amb ànim revisionista sota el lema “Deu anys des de la resolució: com estem?”. El propòsit de la Worldwide Hospice Palliative Care Alliance (WHPCA) –xarxa d’organitzacions nacionals i regionals d’arreu del món, centrades exclusivament en la prestació i desenvolupament de cures pal·liatives– és reflexionar i auditar les fites assolides a l’empara de la Resolució de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), de 24 de maig de 2014, per a l’“Enfortiment de les cures pal·liatives com a component d’atenció integral durant tot el curs de la vida”.

La que és l’única resolució independent sobre cures pal·liatives fins a la data, va establir el reconeixement de les cures pal·liatives com a component fonamental dels sistemes d’atenció sanitària, incloses en la cobertura sanitària universal i l’atenció primària de salut. No obstant això, malauradament, aproximadament el 86% de la població mundial que necessita cures pal·liatives no hi pot accedir; la qual cosa provoca que, aproximadament, 18 milions de persones morin cada any amb dolor i patiment.

Segons la WHPCA, gran part del problema rau de la manca de consciència de com s’han de proveir les cures pal·liatives i per què són importants. Raó per la qual, la jornada insta els governs a implementar estratègies nacionals de cures pal·liatives basades en un enfocament de salut pública.

CATALUNYA: CURES PAL·LIATIVES I ÈTICA INFERMERA

Aquesta és l’estratègia de l’atenció pal·liativa especialitzada a Catalunya, inclosa al Pla director sociosanitari i orientada a garantir una atenció de qualitat màxima a les persones de qualsevol edat, en situació de final de vida o amb malalties que limiten o escurcen la seva supervivència i que poden tenir necessitats complexes d’atenció.

Una atenció que es basa en intervencions per part d’equips interdisciplinaris especialitzats, dels quals les infermeres són peça clau com a proveïdores de les cures professionalitzades i sota un model d’atenció biopsicosocial i espiritual. Aquests equips estan presents en tots els nivells assistencials del sistema de salut, incloent-hi els serveis convencionals de la xarxa d’atenció primària, de la xarxa intermèdia i de la xarxa d’atenció hospitalària. En aquest marc, es localitzen els equips del Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport (PADES) i les Unitats fe Cures Pal·liatives (UCP). Els PADES, a més de fer l’assistència especialitzada interdisciplinària dels casos complexos al domicili, tenen un paper important en la coordinació de recursos entre nivells assistencials i també en la docència a la xarxa d’atenció primària. Per la seva banda, les UCP estan specialitzades en l’avaluació i control dels símptomes de les persones que es troben en una fase avançada i progressiva d’un procés de malaltia que necessita tractaments i atencions específiques.

“De l’especificitat de les cures pal·liatives i de com s’han de proveir, en sabem molt les infermeres” explica Lluïsa Garcia, degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC). “Només cal llegir el Codi d’ètica de les infermeres de Catalunya per comprendre com és d’important per a les infermeres l’atenció i les cures en els processos dolosos o de final de vida que esdevenen a les persones i el seu entorn”.

Així ho recullen, de forma específica, els articles 27 a 30 de l’esmentat codi que indiquen la provisió de cures infermeres pal·liatives basades en el respecte, el dret a les pròpies decisions i el concepte subjectiu de la ‘bona mort’ de les persones ateses (27); l’acompanyament d’aquestes persones i les seves famílies (28); la implicació i la responsabilitat de la infermera com a professional imprescindible dels equips de salut, aportant el seu judici clínic i valoracions respecte de l’adequació i/o limitació de l’esforç terapèutic (29); o l’obligació de vetllar pel compliment de les voluntats expressades per la persona atesa, de forma anticipada, en el marc de la legislació vigent (30).

Una provisió de cura en què, igualment i tal com recull el codi d’ètica (31-40), la infermera ha de ser garant de la veracitat i qualitat de la informació que rep la persona atesa perquè pugui “comprendre la seva situació o problema de salut i les propostes de cures i/o tractaments” per “prendre lliurement les seves decisions”. De fet, “la infermera pot –des de l’entrada en vigor, el mes d’abril, de la Llei 2/2024– validar el document de voluntats anticipades. Una atribució que, des del Consell d’Infermeres, vam demanar també per a les infermeres que treballen a les residències de gent gran i que, incomprensiblement, el Departament de Salut interpretava excloses de la norma”, diu Lluïsa Garcia.

 

 

 

 

 

 

Enllaços d’interès

Codi d’Ètica de les infermeres de Catalunya

ONU Resolución Número 67.19, de 24 de mayo de 2014, de “Fortalecimiento de los Cuidados Paliativos como Componente de Atención Integral Durante Todo el Curso de Vida”