L’Institut Català de la Dona (ICD) arrenca una campanya per difondre els resultats de l’estudi ‘Les violències masclistes en les dones grans, una aproximació feminista i interseccional’, impulsat per l’Observatori de la Igualtat de Gènere (OIG) i la Fundació Aroa.
El Consell d’Infermeres és membre de l’OIG i participa activament en la promoció de la salut de les dones i la lluita contra l’escletxa de gènere.
Avui dia 1 d’octubre, se celebra el Dia Internacional de la Gent Gran i el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) –membre de l’Observatori de la Igualtat de Gènere (OIG)– s’adhereix a la campanya de l’Institut Català de les Dones (ICD) per fer difusió dels resultats de l’estudi ‘Les violències masclistes en les dones grans, una aproximació feminista i interseccional’, realitzat en col·laboració amb la Fundació Aroa.
L’edatisme, que és la discriminació per l’edat, i el masclisme són dues de les principals causes de discriminació estructural i sistèmica més esteses al món que pateixen les dones grans. Sense deixar de banda que poden viure l’impacte d’altres interseccions vinculades a la seva ètnia, origen, orientació sexual o capacitats, entre d’altres.
L’estudi fa una avaluació de la situació de les dones majors de 65 anys a Catalunya, des de la base de la gerontologia feminista; l’impacte i la incidència de les violències masclistes en la vellesa des d’una perspectiva de cicle vital, feminista i interseccional, per tal d’aportar la informació que permeti dissenyar mesures i actuacions de recerca, detecció, sensibilització, prevenció, protecció, atenció i recuperació de les violències masclistes a partir de la recerca o recollida d’informació al respecte.
Tot i la dificultat per reunir dades quantitatives sobre la violència vers les dones grans, molt rellevant la dada de les 1.733 dones de més de 65 ANYS, ateses pel Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) el 2019. Casos en què la prevalença de la violència masclista és major entre les dones d’entre 70 i 74 anys (22,41%), seguida de molt d’a prop per les dones de 60 a 64% (21,66%).
La investigació defineix també els tipus i àmbits de les violències més freqüents que pateixen les dones grans com són els abandonaments, negligències, violències econòmiques i psicoemocionals; la violència per part de la parella a la llar o els abusos per part de familiars o de les persones cuidadores.
Pel que fa a l’opinió dels professionals que n’hi tenen cura, consideren que altres grups socials han tingut prioritat quant a l’abordatge de les violències masclistes, la qual cosa va unida no sols a aquest mateix edatisme estructural, sinó també a la manca de coneixement i debat públic sobre la temàtica i la poca concepció del què constitueix la reivindicació de drets per part de les persones grans, i en particular de les dones grans, la qual cosa ha contribuït al fet que s’hagi anat retardant la presa de decisions fonamentals per reduir la seva prevalença.
Entre les mancances més destacades, la falta de preparació per a la detecció, diagnòstic i abordatge de les violències masclistes en dones grans; i la necessitat de sensibilitzar i promoure la inclusió de la perspectiva de cicle vital en les campanyes públiques de divulgació.
Una situació que, segons l’estudi es pot revertir notablement prioritzant la formació i el desenvolupament d’eines d’intervenció i protocols d’actuació per assegurar una atenció de qualitat; visibilitzar internament en els recursos aquest tipus de violència; o promovent la creació i aplicació de protocols interns i de treball en xarxa.
L’estudi ha estat dirigit per Neus Pociello Cayuela i ha tingut Catarina I. Alves Vieira da Cunha com a investigadora principal. L’equip el completaven Susana Rodríguez Pereiro, Maria Teresa Cayuela Torrella, Montserrat Senar i Elvira Sen Tarrafeta, com a investigadores assistents.
Estudi / Resum executiu de l’estudi / Infografia
Més informació i material de difusió