Reduir les llistes d'espera a l'AP, la integració sociosanitària i l'augment de les dotacions d'infermeres, entre les 12 línies prioritàries per a transformar el sistema de salut

La compareixença de la consellera Olga Pané, d’ahir 18 de setembre davant de la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya avança els objectius i les línies d’actuació que el Govern de Catalunya prioritzarà en aquesta legislatura.

Entre les propostes de la consellera destaca la de reduir les llistes d’espera a l’Atenció Primària, amb l’accés del 90% dels ciutadans i ciutadanes al primer nivell d’assistència en un termini màxim de 48 hores com a objectiu a acomplir. Per això, caldrà millorar “la connectivitat entre els diferents dispositius i que tots els proveïdors de Salut disposin d’un sistema de finançament que els permeti impulsar l’eficiència i la reducció de les llistes d’espera”, apunten fonts del Departament que anuncia un diàleg amb tots els professionals sanitaris i amb la resta de grups polítics i agents socials, per a consensuar l’aprovació de lleis necessàries com la que ha d’avalar la creació de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària.

La consellera també ha exposat les fortaleses destacables del sistema de salut, com els llocs de treball que genera (més de 263.000 professionals, uns 140.000 al sector públic), dient que és “un sector que dona riquesa econòmica” –quasi el 8% del PIB del país– i que també que “és un referent internacional en la incorporació de les tecnologies de la informació i la comunicació, a les quals cal treure més rendiment”.

En l’apartat de finançament, Olga Pané ha posat de manifest que el pressupost anual que s’aprova al Parlament té una diferència de prop de 2.800 milions d’euros amb el que realment es gasta. “Aquest esvoranc entre el que pressupostem i el que gastem, tensa les finances dels proveïdors i dificulta les finances de la pròpia Generalitat. Si no ens posem d’acord, seguirà comprometent la resposta sanitària dels proveïdors de cara a la ciutadania”, va destacar.

Dotze línies prioritàries en salut

En total, són dotze els àmbits prioritaris d’actuació

1. Envelliment sa i actiu: desplegar accions conjuntes a nivell local amb tots els actors implicats per un envelliment saludable i actiu, i potenciar les intervencions que promoguin hàbits saludables i la prevenció de la fragilitat, la discapacitat i les malalties cròniques.

2. Atenció Integrada Social i Sanitària: aprovar la Llei de creació de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària, desplegar l’atenció integrada social i sanitària a les residències de gent gran i reforçar el paper clau de l’atenció primària de salut i dels serveis socials.

3. Enfortiment de l’Atenció Primària i Comunitària: aconseguir que el 90% de tots els ciutadans i ciutadanes tinguin un accés a l’atenció primària de salut en 48 hores i amb connectivitat eficaç, incrementar la resolució de l’Atenció Primària amb més capacitació i equipaments, reforçar l’atenció domiciliària i desburocratitzar les consultes i potenciar la figura de l’administratiu sanitari.

4. Salut pública, l’altre pilar de la prevenció: desplegar l’Agència de Salut Pública de Catalunya, fer front als reptes derivats de l’emergència climàtica: descarbonització i salut ambiental, i implementar una Xarxa d’Intel·ligència Epidemiològica multidisciplinària i col·laborativa, amb universitats i centres de recerca, agents de salut pública locals i interdepartamental.

5. Salut bucodental i reducció de les desigualtats: desplegar la llei de salut bucodental prioritzant les persones en situació de vulnerabilitat, amb accions com el desplegament abans de finals del 2024 de prestacions odontològiques a persones amb discapacitat intel·lectual i d’extremitats superiors.

6. Salut mental dels infants, adolescents i joves, una clara prioritat: adaptar i reorientar el funcionament i les intervencions dels CSMIJ, serveis de rehabilitació i APiC; reforçar l’atenció a l’entorn natural; implementar millores en la detecció precoç, atenció i recuperació dels trastorns del neurodesenvolupament i dels trastorns de l’aprenentatge, i reforçar la promoció i prevenció en salut mental i addiccions amb una visió àmplia i sistèmica.

7. Professionals, el nucli del sistema sanitari: disposar d’un registre de professionals del sistema sanitari a Catalunya; impulsar el creixement en les places de medicina i infermeria; incorporar nous rols de professionals; consolidar les millores laborals; mantenir la millora de les condicions dels professionals en l’àmbit rural, i potenciar el català com a llengua vehicular.

8. Sistema sanitari amb agenda verda: adaptar el sistema sanitari per minimitzar la petjada del carboni, potenciar la transició cap a fonts d’energies més netes, revisar el material d’un sol ús i reduir la mobilitat innecessària i la concentració logística.

9. Transformació digital i innovació: dissenyar i desplegar sistemes d’informació i l’estratègia digital per a la transformació dels sectors salut i social conjuntament el Departament de Salut i el Departament de Drets Socials; avançar en el desenvolupament i implantació de l’historial electrònic de salut; reforçar el desenvolupament de la intel·ligència artificial i implementar dispositius diagnòstics i logística més integrats entre els diversos proveïdors.

10. Evidència i avaluació: fonamentar els canvis en dades robustes i reforçar el paper de l’AQuAS en l’evidència de les intervencions i l’avaluació del sistema de salut, entre d’altres accions.

11. Finançament per l’estabilitat econòmica del sector: aconseguir un pacte polític per a la sostenibilitat del sistema de salut per arribar a destinar el 7% del PIB de Catalunya a Salut.

12. Reforma i sostenibilitat del sistema de salut: implementar accions i canvis estructurals que permetin la reforma i la transformació del sistema sanitari, que cal treballar amb el consens dels ciutadans, professionals, sindicats, forces polítiques, institucions i avaluant la seva implementació i desplegament.

La urgència de transformar el sistema de salut

La responsable del Departament de Salut obria la seva intervenció assegurant que “tenim un bon sistema sanitari” i va deixar entreveure la necessitat i la voluntat del nou executiu d’emprendre canvis dient que “si no el toquem, no serem capaços de respondre als nous reptes que ja estan aquí”, en referència a l’envelliment de la població, la sostenibilitat i el canvi climàtic; i apel·lant a la transformació que ja han iniciat alguns dels sistemes sanitaris europeus que ha de servir de model per a Catalunya.

2.600.000 persones majors de 64 anys el 2030

Pané va contextualitzar l’envelliment de la població explicant que a Catalunya més d’1,5 milions de persones tenen més de 64 anys (19%) i que, en 7 anys, “serem més de 2,6 milions de persones amb més de 64 anys (el 24%) i podem superar els 3 milions l’any 2070”. Un envelliment directamant proporcional a l’increment del nombre de patologies cròniques i discapacitat, i el consegüent major ús dels servei sanitaris públics. “La salut va per barris –ha dit-, la utilització dels serveis sanitaris públics incrementa amb l’envelliment en tots els nivells socioeconòmics, i el nostre sistema ha de proporcionar equitat”.

El repte de la salut enfront del canvi climàtic

Sobre el canvi climàtic, la consellera ha posat de manifest que el 24% de la càrrega mundial de morbiditat i el 23% de la de mortalitat és atribuïble a factors mediambientals i ha destacat que “s’han incrementat les malalties transmeses per mosquits”. Finalment, ha indicat que a Catalunya la població continua creixent des de fa 8 anys i ja ha arribat als 8.010.661 milions d’habitants, la qual cosa el 2023 va generar 129.117.618 d’actuacions assistencials.