El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya i els quatre col·legis territorials (COIB, COIGI, COILL i CODITA) manifesten la seva oposició a la creació de la nova FP ‘Supervisió de l’atenció sociosanitària a la persona usuària’, aprovada mitjançant Reial decret 46/2022, de 18 de gener, pel qual s’estableix l’esmentada qualificació inscrita en la família professional ‘Serveis Socioculturals i a la Comunitat’.
El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) i els col·legis oficials d’infermeres i infermers de Barcelona (COIB), Girona (COIGI), Lleida (COILL) i Tarragona (CODITA) manifestem el nostre malestar per l’aprovació d’una nova qualificació professional (de nivell 3) que certifica la titulació de ‘‘Supervisió de l’atenció sociosanitària a la persona usuària’.
Inscrita en la família professional de ‘Serveis Socioculturals i a la Comunitat’, tal com especifica el Reial decret 46/2022 de 18 de gener, emmarca la seva activitat professional a l’àrea de serveis socials d’atenció especialitzada, dedicada a l’atenció de necessitats sociosanitàries a persones grans, amb discapacitat o amb malalties generadores de dependència a institucions socials, a entitats de naturalesa pública o privada, a empreses de grandària gran, mitjà, petit, o microempreses, tant per compte propi com d’altri, amb independència de la seva forma jurídica o organitzacions amb fins de lucre o sense. Un àmbit d’actuació instal·lat en els entorns institucionalitzats i per als quals, des de fa molt de temps, les infermeres i infermers catalans reclamem un nou model que integri l’atenció social i sanitària. Una demanda que, a més, es va veure agreujada per l’alarmant situació viscuda en les residències de gent gran durant els primers mesos de la pandèmia de la Covid-19, quan es va fer palesa la precarietat de les plantilles i dels recursos d’atenció sanitària a les persones residents.
És per això, que el CCIIC i els col·legis d’infermeres i infermers alcem la veu i denunciem que les noves titulacions com aquesta, només persegueixen abaratir costos, a curt i mitjà termini, amb solucions que, a la llarga, esdevindran un greu problema per a la nostra societat. Un abaratiment, també fals, doncs no té en compte el ‘cost d’oportunitat’ que marca la rendibilitat de la inversió front el risc existent.
Mentres el projecte de ‘Llei de seguretat del pacient’ roman blocat en enèsima pròrroga al Congrés dels Diputats que, entre altres aspectes, contempla la inversió en infermeres com a mesura demostrada de benestar i supervivència de la població; el Ministerio de Educación y Formación Profesional segueix apostant per la creació de noves titulacions, totes elles amb un alt grau d’ingerència professional en la ciència de la Infermeria; mentre el Ministerio de Sanidad eludeix el reconeixement i/o desenvolupament de les especialitats infermeres.
Aquest és el cas de la Infermera Geriàtrica, professional formada i competent en la cura i atenció integral de les persones grans, i altres especialitats que treballen afegint valor en els camps de la Infermeria de Salut Mental, la Infermeria Familiar i Comunitària o la Infermeria de Cures Medicoquirúrgiques, entre altres, i que no compten amb el degut reconeixement professional ni descripció de la categoria laboral, a hores d’ara.
Totes aquestes especialitats afegirien valor a la cura de les persones amb malalties cròniques i un alt grau de dependència i de complexitat; així com de les persones amb altres capacitats.
Les infermeres i infermers de Catalunya hem posat aquesta especialització a disposició dels diferents governs i administracions per construir un model sociosanitari que, com a mínim, garanteixi a les persones institucionalitzades els mateixos recursos que en gaudeix qualsevol altre ciutadà o ciutadana.
La resposta: noves formacions clarament insuficients –en aquest cas, 600 hores– i amb unes competències que repeteixen una vegada i una altra “funcions delegades”, en referència a les atribucions que no els són pròpies, perquè no han assolit els coneixements i capacitació corresponents.
I no és només aquesta invasió de les competències professionals la que preocupa el Consell i els col·legis d’infermeres i infermers de Catalunya, sinó la desnaturalització i substitució de la cura infermera que sana, però també alleuja el patiment de la persona que la necessita. Una cura en què malalts i famílies, necessiten la presencialitat i l’ètica de la Infermeria, sobretot en moments de final de vida. Vetllar pel benestar i la salut de les persones és una responsabilitat ineludible.
Així doncs, el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya i els quatre col·legis territorials (COIB, COIGI, COILL i CODITA) exigim que finalitzi aquest degoteig de titulacions paral·leles, moltes vegades pseudo sanitàries, i s’aposti per desenvolupar i potenciar l’excel·lència de les professions de salut existents i s’escolti els professionals i se’ls doti de recursos per garantir que les persones institucionalitzades gaudeixen de la millor atenció sociosanitària possible.
Podeu consultar el RD a: https://www.boe.es/eli/es/rd/2022/01/18/46
Foto ©BANC D’IMATGES INFERMERES, Ariadna Creus i Àngel-García
