El CCIIC destaca el paper cabdal de les llevadores i les infermeres de tots els àmbits per prevenir la mutilació genital femenina de les nenes que viuen a Catalunya i atendre les dones que han estat víctimes i veuran deteriorada “la seva salut de forma progressiva i al llarg de tota la seva vida”.

Des que l’Assemblea de les Nacions Unides aprovés l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible –concretament l’ODS 5. Aconseguir la igualtat de gènere i empoderar totes les dones i nenes– l’erradicació de la mutilació genital femenina (MGF) i la dels matrimonis forçats (MF) han estat objectius prioritaris.

Acabar amb la vulneració de la salut sexual i reproductiva i, per tant, garantir els drets humans de les dones i les nenes; ha ocupat gran part del Programa Conjunt dels països membres de l’ONU que confirma la tendència a la baixa de la prevalença de la mutilació genital femenina en els darrers 25 anys i que “actualment, una nena té un terç menys de probabilitats de patir-la que fa 30 anys”. Tot i això, l’organització alerta del risc que suposen “les crisis humanitàries” que podrien fer retrocedir l’horitzó 2030 marcat pels compromissaris de l’Assemblea.

Al món hi ha més de 200 milions de nenes i dones vives que han patit mutilació genital femenina. Aquest any, “gairebé 4,4 milions de nenes correran el risc de patir aquesta pràctica nociva; cosa que equival a més de 12.000 casos diaris”, avança l’ONU que posa la lupa en les supervivents, protagonistes absolutes del Dia Internacional de la Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina 2024 (6 de febrer) que se celebra sota el lema “La seva veu importa”.

I és que la pràctica de la MGF que es concentra en 30 països d’Àfrica i de l’Orient Mitjà i Àsia meridional, així com alguns països asiàtics (Índia, Indonèsia, Iraq i Pakistan) i algunes petites comunitats de Llatinoamèrica, “és un problema universal” que persisteix en les poblacions migrants que viuen a Europa Occidental, a Nord Amèrica, Austràlia i Nova Zelanda.

Una xacra la de la mutilació genital femenina latent a Catalunya, el territori de l’Estat amb més nenes en risc, segons l’informe de 2022 de l’organització humanitària Save the Children. Per províncies, Barcelona era la que comptava amb més nenes en risc de patir-la (746), seguida de Girona (504), Lleida (249) i Tarragona (76). En total, 1.500 de les 3.600 nenes considerades vulnerables a l’Estat espanyol. També l’informe d’actuacions dels Mossos d’Esquadra de 2022 certificava aquest repunt de casos relacionats amb la MGF i es notificava l’atenció a 12 nenes, d’entre 3 i 10 anys. El doble que el 2021.

Aquestes violències “no sempre són fàcils de detectar i, encara menys, de prevenir. Les llevadores estan fent una gran feina en aquest camp per conscienciar les dones de la seva llibertat i autonomia en les decisions que afecten la seva salut sexual i reproductiva. És una tasca educativa feixuga perquè cal vèncer molts tabús i, a vegades, molts segles de tradició i creences”, explica la Dra. Glòria Jodar, degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) que posa l’accent en l’atenció integral que cal garantir a les nenes i les dones per erradicar l’amenaça de la mutilació genital femenina. “Calen recursos i formar els professionals de la salut, però també d’altres àmbits, per saber veure el grau de vulnerabilitat de les nenes que viuen a casa nostra. Cal invertir en prevenció i educació, és molt important. Les infermeres de totes les especialitats i nivells d’atenció seguim els protocols de prevenció i/o acompanyament de les nenes i dones vulnerables o víctimes d’ablació. I és que, malauradament, la mutilació genital té unes conseqüències terribles que deterioren la salut de les dones de forma progressiva i al llarg de tota la seva vida”.

 

Protocols d’actuació per prevenir la mutilació genital femenina