infermerIA

Michelle Acorn, infermera en cap de l’ICN, sobre el rol de les infermeres en la creació dels sistemes digitals de salut

La celebració del ‘1r Taller sobre intel·ligència artificial en Infermeria: avenços, mètodes i camí a seguir’, organitzat pel think–tank internacional Nursing and Artificial Intelligence Leadership (NAIL) Collaborative, el passat mes de juny a la Dalhousie University, al Canadà; crea una plataforma per al debat sobre els avenços recents i els mètodes d’avantguarda en salut digital i traça un full de ruta a seguir per a la Infermeria del futur més immediat.

El grup d’experts per al lideratge col·laboratiu –que va reunir els principals desenvolupadors d’eines de salut digital, tant de les basades en dades d’Infermeria com de les destinades a ser utilitzades per les mateixes infermeres– va incidir en la importància d’orientar i estructurar les àrees de recerca infermera per aconseguir les dades que necessita la IA per avançar en la cura dels pacients.

Sobre aquest fòrum, s’ha pronunciat en el seu bloc la Dra. Michelle Acorn, infermera en cap de l’International Council of Nurses (ICN), amb una exhaustiva anàlisi del rol destacat de la Infermeria en el desenvolupament dels sistemes digitals de salut i les principals estratègies que s’estan duent a terme per avançar en aquest camp.

Acorn, ha explicat que l’ICN disposa d’una sèrie de recursos professionals adaptats a la salut digital i a la professió infermera, entre els quals es troba el nomenclator Classificació internacional per a la pràctica d’infermeria – International Classification for Nursing Practice (ICNP)– que recull una terminologia internacional amb la qual les infermeres poden referenciar les seves observacions i intervencions. L’objectiu de l’ICNP és construir bases de dades infermeres, homogènies i internacionals, que permetin comparar la pràctica professional en els diferents entorns.

També el Codi d’Ètica de l’ICN, en la seva revisió de 2021, va introduir aspectes vinculats a aquest horitzó digital i a l’impacte de la intel·ligència artificial en l’activitat infermera i els pacients. La gestió de dades o la protecció dels usuaris i usuàries, vetllant perquè la tecnologia i els avenços científics garanteixin la seguretat, la dignitat i els drets de les persones; o les referències a la robotització de la cura amb dispositius d’intel·ligència artificial (autòmats o dons, entre altres); insten les infermeres a supervisar “que les cures es mantenen centrades en la persona i que aquests dispositius recolzen i no substitueixen les relacions humanes”.

La intel·ligència artificial es presenta com una oportunitat en salut i, tal com recorda Acorn, la mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS) en fa menció dins de les cinc línies prioritàries 2022-2027 i insta els estats a “aprofitar la ciència, la investigació, la innovació, les dades i les tecnologies digitals”. De fet, l’Estratègia mundial sobre salut digital (2020-2025) i les Directrius estratègiques globals per a infermeria i llevadoria (2021-2025) de l’OMS prioritzen l’alineació de polítiques adreçades a la formació en competències digitals de les infermeres i el professorat; així com a la interconnexió informàtica de totes les infermeres –des de peu de llit fins a les aules o els fòrums de presa de decisions– amb la figura de la infermera en cap.

Michelle Acorn recull també les línies marcades per la Declaració de la Triada (2021) –manifest conjunt de l’OMS, l’ICN i la Conferència Internacional de Llevadores (International Confederation of Midwifes, IMC)– com la capacitació tecnològica dels equips de salut, el desenvolupament de la telemedicina o la formació en competències digitals.

La infermera en cap de l’ICN creu que “cal considerar el valor de la tecnologia d’IA com a instrument transformador perquè les infermeres liderin i donin suport a l’avenç de les cures de qualitat per als pacients i la millora del personal sanitari a nivell local i global. Les infermeres han de participar i estar reconegudes en totes les fases de qualsevol creació digital o d’IA per a la seva integració en els sistemes, en particular en matèria de compres, desenvolupament, disseny, implementació, anàlisi i monitoratge”. Per aconseguir-ho, “fan falta aliances amb el món acadèmic, empresarial i tecnològic. També cal comptar amb punts de contacte i fluxos de treball integrats amb les infermeres en cap executives, líders de la pràctica professional, infermeres a peu de llit, pacients, cuidadors i estudiants”, rebla.

Finalment i sobre els riscos de la digitalització, la Dra., Acorn adverteix que “és primordial mitigar qualsevol biaix i conseqüències no intencionades, aprofitant el coneixement i l’experiència de la Infermeria, a l’àmbit digital i més enllà, en qüestió de justícia social, població i equitat en salut”.

El Consell demana a les infermeres catalanes que “millorin les seves competències digitals”

Tal com explica Estrella Martínez, degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermeres de Catalunya (CCIIC), “davant la creixent alfabetització digital de la població, la intel·ligència artificial pren embranzida també en els entorns sanitaris, tendència que s’ha vist accelerada per la pandèmia de la covid-19”.

En aquest sentit, el Consell demana a les infermeres que “millorin les seves competències digitals” perquè “la intel·ligencia artificial és una oportunitat de ‘deslocalització positiva’ dels serveis assistencials, deslocalització entesa com l’accessibilitat humanitzada i universal que ha de marcar la nostra cura del segle XXI”.

A Catalunya, la Fundació TIC Salut Social, organisme del Departament de Salut, treballa per impulsar el desenvolupament i la utilització de les TIC i el treball en xarxa, en l’àmbit de la salut i el benestar social. Com a observatori de noves tendències, innovació i seguiment d’iniciatives emergents, la fundació ofereix serveis de normalització i homologació de productes. Per a més informació es pot consultar el seu web.