Compareixença de Diego Pérez, en representació del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, en la ponència parlamentària en el marc de la tramitació de la proposició de llei sobre la salut mental infantil i juvenil
El membre de la Comissió d’Infermeria de Salut Mental del CCIIC reivindica el reconeixement de l’especialitat a tots els efectes “per retenir talent” i denuncia la invisibilitat de la infermera en el sistema, malgrat poder “liderar programes”
“Hem de fer contenció fora de la xarxa de salut mental. Hem de sortir de les consultes, fer els canvis a l’entorn natural”. Aquest és un dels eixos de la compareixença en seu parlamentària de Diego Pérez –membre de la Comissió de Salut Mental del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya – en la ponència que ha tingut lloc la tarda d’avui, 10 de novembre, en el marc de la tramitació de la proposició de llei sobre la salut mental infantil i juvenil.
Pérez, que ha apostat per la prevenció, ha assenyalat que “un cop que entres a la xarxa de salut mental és molt difícil sortir” i ha fet exposició de les principals esmenes aportades pel CCIIC desgranant durant deu minuts, propostes entorn l’atenció a la salut mental infantojuvenil.
D’un costat la deslocalització de l’atenció més enllà dels centres de salut i l’adaptació dels horaris a l’activitat diària d’infants i joves, destacant que l’escola i els instituts són un factor de protecció. “No ens retirem del seu entorn natural i habitual, ni d’un factor de protecció com pot ser l’escola”, ha dit.
De l’altre, la continuïtat i fluïdesa assistencial basada en el seguiment multidisciplinari i col·laboratiu dels professionals implicats en les diferents etapes vitals i, així, “donar més altes, perquè aquesta continuïtat ho facilita”. Al respecte, Diego Pérez ha enraonat sobre “Per què hem de sectoritzar i hem de compartimentar? El CDIAP per una banda d’un departament, el CSMIJ d’una altra banda i d’un altre departament. La Carta dels Reis eterna. Fusionem, que sigui fàcil. Hem de treballar des de salut des d’un concepte de serveis líquids”. En aquest mateix sentit, ha advocat per ampliar de la franja d’edat dels joves atesos fins als 18 anys.
El representant del Consell també ha abordat altres complexitats estructurals del sistema com ara el fet que, històricament, “Estem acostumats que es creen molts equips i després no tenim jugadors. Hi ha molt bona intenció: diem el QUÈ molt ben dit, però quan parlem del COM, hi ha molta llacuna. No tenim aquests jugadors que han de portar terme a aquest COM”. Com a exemple, el programa del ‘Nen sà’. “Pares de fills que segueixen el calendari vacunal, fent una prevenció fantàstica; però, al final, com es fa una intervenció d’un infant que acabes veient cada dos anys, quan toca la vacuna? Se’ns escapen coses. Ens arriben nens molt greus que no estan diagnosticats, que han passat desapercebuts per la xarxa i, fins que la situació no ha esdevingut un problema molt gran, no dona la cara”.
Destacada també la intervenció sobre la singularitat de la “unitat única” per a ingressos de gravetats diverses. “Una persona amb una hospitalització convencional, e,mpitjora i va a la unitat de semicrítics. Nosaltres no tenim aquests recursos. Estiguin com estiguin –siguin aguts, semicrítics o crítics– els infants i jove continuen a la mateixa unitat i necessitem el rati adequat per fer aquest acompanyament”.
A més, hi ha hagut temps per fer propostes infermeres sobre la prevenció en els entorns digitals i protegir el neurodesenvolupament infantojuvenil. “S’ha de fer detecció precoç, intervenció primerenca i generar canvis que poden perdurar de per vida”.
Sobre la infermeria especialista en salut mental
Capítol a part, l’exposició sobre la manca de reconeixement i la invisibilitat de la infermera especialista en salut mental en la xarxa assistencial.
Pérez ha exposat “la pèrdua de talent” a nivell de residents d’infermeria “que tenen molt bona formació; però no tenim la capacitat de retenir”, ha explicat fent referència a la singularitat de Catalunya, “els últims, els únics, que no tenim regulades, a tots els efectes, les especialitats infermeres. Sempre tenim copets a l’esquena, fem molt bona feina; però només tenim això, copets a l’esquena”.
També ha reflexionat sobre la invisibilitat de la professió dins de la xarxa i ha esmentat la paradoxa com, quan hi ha crisi de salut mental, infants i joves acaben a la unitat d’aguts i “sobta que la infermeria, a peu de llit 24 hores quan estan pitjor, podem resoldre situacions de vida molt complexes; i, en canvi, fora d’aquest entorn, som invisibles”. Pérez ha demanat que es reguli la participació de les infermeres en la xarxa, “perquè volem fer. Existeixen models que s’estan aplicant. Hem passat d’un model coercitiu a un model d’acompanyament per evitar totes les mesures restrictives. També podem liderar programes i no se’ns té en compte”.
A més de Diego Pérez, han comparegut en la ponència: Montserrat Redon, representant del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya; Laura Morro, degana del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya; Luisa Lázaro, cap de servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil de l’Hospital Clínic de Barcelona; Rosa Calvo, representant del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya; Gemma Garcia i Núria Oñoro, presidenta i vicepresidenta de la Unió Catalana de Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç; Paloma Lago, psiquiatra i presidenta del Consell de Direcció de la Fundació Centre Higiene Mental Nou Barris; i Francesc Xavier Arrufat, director assistencial de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata.
VÍDEO I Ponència: Proposició de llei de protecció i promoció de la salut mental infantil i juvenil a Catalunya
Foto © Canal Parlament de Catalunya
