El suïcidi és ja la primera causa de mort externa en homes d’entre 25 i 44 anys i en noies i dones de 15 a 34 anys; mentre que en els nois d’entre 15 i 24 anys, ja se situa en segona posició, només pel darrere dels accidents de trànsit.
Coincidint amb el Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi (10 de setembre), el CCIIC reivindica que “la formació especialitzada de les infermeres de salut mental és un plus qualitatiu per a la detecció, l’atenció i la cura de les persones amb conducta suïcida, que no se’ls pot negar”, en al·lusió a què Catalunya roman com a únic territori peninsular on la categoria professional i laboral de l’especialitat d’Infermeria en Salut Mental encara no s’ha fet efectiva.
L’any 2022, 614 catalans i catalanes van morir per suïcidi o per lesions autoinfligides. Un 19% més de defuncions que el 2021 (576) i un 62,86% més que el 2007 (377), primer any en què l’estadística s’adapta a l’estàndard internacional i elimina els suïcidis en grau de temptativa del còmput global. Així ho recullen l’IDESCAT i l’INE en els seus informes que, amb diferents metodologies, l’institut estatal realitza ininterrompudament des del 1906.
Aquesta vigilància que realitzen els diferents organismes, cada cop més exhaustiva, és la que permet identificar els principals grups de població amb risc i estudiar els factors i circumstàncies que afavoreixen aquest creixement sostingut del suïcidi.
En aquest sentit, i segons, l’Anàlisi de la mortalitat a Catalunya 2022 del Departament de Salut, publicat el passat mes de juliol, per edats, el suïcidi és ja la primera causa externa de mort en homes d’entre 25 i 44 anys i en noies i dones de 15 a 34 anys; mentre que en els nois d’entre 15 i 24 anys, ja se situa en segona posició, només pel darrere dels accidents de trànsit.
També l’Estudio sobre Conducta Suicida y Salud Mental en la Infancia y la Adolescencia en España (2012-2022) que elabora la Fundación ANAR, basant-se en les més de 600.000 peticions d’ajuda d’infants i adolescents que rep i les 10.000 intervencions que realitza cada any a escala estatal, és demolidor. Tal com expliquen fonts de la fundació, “el nombre de casos amb conducta suïcida entre infants i adolescents ha experimentat un creixement accentuat en el període 2012-2022 (1.921,3%), destacant l’increment produït en el període postcovid-19, entre 2020 i 2022 (128%)”, en referència a “l’ampliació dels riscos psicosocials” derivats de la pandèmia.
“Sens dubte, pel que fa a l’obtenció de dades, la vigilància està funcionant; però, de poc serveix si no som capaços de llegir-les i transformar-les en polítiques efectives que connectin amb infants, adolescents i joves per aturar aquesta xacra”, afirma la Dra. Glòria Jodar, degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), en el marc del Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi (10 de setembre), promogut per l’Associació Internacional per a la prevenció del suïcidi (IASP) en col·laboració amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
Consell i col·legis professionals d’infermeres diuen que “cal practicar l’escolta activa. No només han de saber que els escoltem, ho han de sentir. Perquè és impossible fer polítiques per a infants i joves, sense l’aportació dels infants i els joves” i subratllen que “la formació especialitzada de les infermeres de salut mental és un plus qualitatiu per a la detecció, l’atenció i cura de les persones amb conducta suïcida que no se’ls pot negar”, en al·lusió a què Catalunya roman com a únic territori peninsular on la categoria professional i laboral de l’especialitat d’Infermeria en Salut Mental encara no s’ha fet efectiva.
INFANTS I JOVES: SALUT MENTAL, VIOLÈNCIES, TECNOLOGIES I SUÏCIDI
L’informe d’ANAR identifica les violències que actuen com a detonants de la conducta suïcida d’infants i joves. Encapçalen la llista les que es produeixen majoritàriament en l’àmbit escolar (21,4%), com ara l’assetjament (bullying) o el ciberassetjament (cyberbullying); seguides dels maltractaments, físic (14,7%) i psicològic (10,4%); les agressions sexuals (7,2%) i la violència de gènere (3%).
A més, l’estudi revela que, entre el 2019 i el 2022, només el 44% dels nens, nenes i adolescents amb conducta suïcida havien rebut tractament psicològic; i apunta tres problemes de salut mental relacionats amb la conducta suïcida: les autolesions (13,7%); els problemes psicològics (8,7%), entre els quals destaquen la tristesa i la depressió, l’ansietat i els trastorns de l’alimentació; o els problemes de conducta (4,4%).
Per finalitzar, el document inclou un capítol sobre el pes de les tecnologies en les conductes suïcides que entre el 2019 i el 2022, augmenta 18 punts percentuals, estant presents en el 51,5% dels intents de suïcidi d’infants i adolescents. La influència principal és com a canal de violència –la sextorsió, el ciberassetjament pedòfil (grooming), etc–, però també com a canal d’informació sobre com dur a terme el suïcidi, “cosa que propicia l’efecte Werther, de contagi i imitació”.
Ara bé, AMAR també recull la influència positiva que poden tenir les tecnologies, especialment, quan els joves les utilitzen per alleugerar el seu malestar, demanar perdó o acomiadar-se, fent publicacions a les xarxes socials, on se senten escoltats. Aquesta exposició pública va fer que un 6,1% dels menors que van trucar a les Línies d’Ajuda ANAR, ho fessin preocupats per la conducta suïcida detectada d’un amic o amiga. També està provat que les plataformes tecnològiques són imprescindibles per fer prevenció i oferir ajuda als infants i joves amb pensaments suïcides.
SUPORT I RECURSOS Pla de Prevenció del Suïcidi de Catalunya (PLAPRESC)
El Departament de Salut posa a disposició de les persones que ho necessitin, així com dels seus familiars i entorn, un seguit de recursos de suport per a la prevenció i l’atenció de les conductes suïcides. Es poden consultar els enllaços al web del Pla de Prevenció del Suïcidi de Catalunya (PLAPRESC).
Enllaços d’interès
Pla de Prevenció del Suïcidi de Catalunya (PLAPRESC)
Anàlisi de la mortalitat a Catalunya 2022 (©Departament de Salut, Juliol 2024)
IMATGES PER COMPARTIR EN XARXES SOCIALS
