El CCIIC, com a membre de l’OSVASC, participa en les actuacions i polítiques per aturar les agressions als professionals de la salut.

El Govern ha fet el primer pas per aprovar l’Avantprojecte de llei del sistema integral de prevenció, protecció i resposta a la violència que reben els professionals de la salut als seus llocs de feina. Es tracta del desenvolupament d’una norma, autònoma de les existents, que estableix un sistema integral de prevenció, protecció i resposta a la violència ocupacional. El Consell Executiu n’ha aprovat la memòria preliminar.

Aquest plantejament parteix de la base que l’arrel del problema és un deteriorament progressiu de la relació de confiança recíproca i respecte que ha d’existir entre els usuaris i els professionals sanitaris, on s’ha perdut o relaxat el valor social que els pacients atorguen a les organitzacions sanitàries, i la tasca dels professionals.

A diferència d’altres comunitats autònomes com Navarra, les dues Castelles, Extremadura, València o Galícia, que han optat per orientar les mesures per revertir el fenomen mitjançant l’establiment d’un règim sancionador d’aquestes conductes, el Departament de Salut creu que l’abordatge de la problemàtica ha de ser més ambiciós. En aquest context, s’estima que caldria una norma, autònoma de les vigents, que establís un sistema integral de prevenció, protecció i resposta a la violència ocupacional que girés entorn de dos grans eixos.

Per la seva part, el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermeres de Catalunya (CCIIC), contribueix a la promoció de les actuacions i polítiques contra els professionals de la salut des de la seva posició com a membre de l’Observatori per a Situacions de Violència en l’Àmbit Sanitari de Catalunya (OSVASC). Cal recordar que la Infermeria, amb 827 agressions, lidera el rànquing d’agressions a sanitaris a Catalunya. Una xifra que, amb les 234 agressions a tècniques auxiliars en cures d’infermeria (TCAI), eleva a 1.059 els actes de violència ocupacional contra els equips d’Infermeria, el 34,85% dels casos registrats als centres de salut el passat 2025.

 

Bases en les relacions entre professionals i usuaris dels centres de salut

Des d’aquesta perspectiva, la iniciativa legislativa haurà d’establir:

– Uns principis rectors del sistema com la qualitat i accessibilitat als serveis, la tolerància, el respecte mutu i la confiança recíproca, o la corresponsabilitat.

– Els drets i deures individuals dels professionals (dignitat professional, integritat, protecció de l’ocupador …), els ocupadors i els usuaris (respecte als professionals, fer un bon ús dels espais…).

– L’obligació dels centres, serveis i establiment de dotar-se d’unes normes de conducta que regulin el comportament mínim exigible als seus usuaris per garantir el respecte dels valors inherents a la cultura corporativa dels centres, i l’ús dels seus serveis i instal·lacions.

– Mesures alternatives de resolució de conflictes, derivades de la transgressió de les normes mínimes de conducta, basades en la mediació, aplicables amb caràcter previ i concomitant amb el procediment sancionador.

– Un règim sancionador per a les conductes tipificades com a infractores, com a última ràtio quan totes les altres mesures fallen.

 

Sistema integral de gestió de l’activitat preventiva, protectora i de resposta

Establiment d’un Pla director de seguretat corporativa i protecció del patrimoni.

– Ha de ser entès com a sistema integral de gestió específic de la prevenció, protecció i resposta davant els episodis de violència.

– Ha de recollir les mesures, l’estructura organitzativa, les responsabilitats i funcions, les pràctiques, procediments i processos i els recursos necessaris destinats a la prevenció, protecció i resposta davant els referits episodis de violència.

– Ha de ser aplicable als centres del sistema públic de salut (SISCAT) i hauria d’inspirar els que s’aprovessin en l’àmbit privat.

Registre intern dels episodis de violència.

– Els centres hauran de registrar internament tots els episodis de violència ocupacional, sens perjudici dels que s’hagin de comunicar al cens (que no són tots sinó només els produïts en empreses de 250 o més treballadors).

Acció protectora, assistència jurídica i suport psicològic

– Regular directament el que ja és un fet de facto: atorgar als episodis de violència ocupacional la condició que provoquin danys físics o psicològics la condició d’accident laboral, que dona dret a l’acció protectora de la seguretat social.

– Regular el dret dels treballadors del SISCAT a rebre assistència psicològica i jurídica en els termes que estableixi el Pla Director/Convenis col·lectius. Aquest dret el personal estatutari ja el té reconegut a l’Estatut Marc.

– Preveure que es personi la Generalitat com a acusació particular en processos penals derivats dels episodis de violència que pateixin els professionals del SISCAT amb ocasió de la prestació d’assistència sanitària de la cartera de cobertura pública.

Reconeixement de la condició d’autoritat als professionals del SISCAT

– Per l’assistència dispensada en el marc de la cartera pública de serveis.

– Aquest reconeixement porta implícita la presumpció de veracitat, facilitadora de la mediació dels procediments sancionadors.

Formació i capacitació

– Establir-la com a element preventiu per adquirir habilitats i competències sobre els riscs i la forma de prevenir-los i gestionar-los, amb el deure dels centres d’oferir accions formatives al seu personal i l’obligació del personal de disposar d’una formació bàsica en aquesta matèria, quan adquireixin la condició de fixos.

– L’Observatori per a Situacions de Violència en l’Àmbit Sanitari de Catalunya (OSVASC) establirà les pautes per elaborar plans de formació del SISCAT, en col·laboració amb l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) i en coordinació amb la Secretaria de Salut Pública.

– La formació computa a afectes de carrera i promoció professional del SISCAT, en els termes establerts pels convenis col·lectius.

El deure del Departament de Salut de realitzar campanyes periòdiques de sensibilització ciutadana.

L’elaboració periòdica d’estudis de satisfacció.