El Consell Internacional d’Infermeres (CIE) addueix que “les infermeres han de tenir autonomia per descriure totes les dimensions de la salut, la identitat i l’atenció”.
El Consell Internacional d’Infermeres (CIE) ha actualitzat les definicions d’infermeria i infermera. La revisió respon a una necessitat, atès que “la definició anterior del CIE datava del 1987, i el 2002 vam publicar una definició més breu” –explica la Dra. Cipriano, presidenta de l’organisme– “però el món ha canviat dràsticament des de llavors, igual que la professió d’infermeria”.
Les definicions són fruit d’una iniciativa mundial d’un any de durada, dirigida per un panell d’experts amb el suport d’un grup Delphi d’infermeres distingides de totes les regions del CIE; i van ser aprovades per unanimitat al Consell de Representants de les Associacions Nacionals d’Infermeria del CIE que va posar èmfasi “en el poder del llenguatge, assenyalant que les infermeres han de tenir autonomia per descriure totes les dimensions de la salut, la identitat i l’atenció”.
Es poden consultar les definicions, estesa i abreujada, d’ambdues paraules a l’informe “Actualización de la definición de enfermería y enfermera” publicat pel CIE aquest mes de juny, coincidint amb el Congrés Internacional d’Infermeria celebrat a Hèlsinki (Finlàndia).
DEFINICIÓ D’INFERMERIA
- La infermeria és una professió dedicada a defensar el dret de totes les persones a gaudir del nivell de salut més alt possible, mitjançant el compromís compartit de proporcionar cures i serveis col·laboratius, culturalment segurs i centrats en les persones. La infermeria actua i advoca per l’accés equitatiu de les persones a la salut i les cures de salut, així com als entorns segurs i sostenibles.
- La pràctica de la infermeria encarna la filosofia i els valors de la professió, en prestar cures professionals en els aspectes més personals de la vida de les persones i relacionades amb la salut. La infermeria promou la salut, protegeix la seguretat i la continuïtat de les cures, a més de gestionar i dirigir organitzacions i sistemes de salut. La pràctica de la infermeria se sustenta en una combinació única de coneixements disciplinaris basats en la ciència, capacitat tècnica, normes ètiques i relacions terapèutiques. La infermeria està compromesa amb la compassió, la justícia social i un futur millor per a la humanitat.
DEFINICIÓ D’INFERMERA
- Una infermera és una professional formada amb els coneixements científics, les habilitats i la filosofia de la infermeria, i regulada per exercir la professió basant-se en normes de pràctica i codis ètics establerts. Les infermeres milloren els coneixements en salut, promouen la salut, prevenen la malaltia, protegeixen la seguretat del pacient, alleugen el patiment, faciliten la recuperació i l’adaptació i defensen la dignitat al llarg de la vida i al final d’aquesta. Treballen de forma autònoma i col·laborativa en diversos contextos per millorar la salut, mitjançant la tasca d’advocacia, la presa de decisions basada en l’evidència i l’establiment de relacions terapèutiques culturalment segures. Presten cures clíniques i socials, centrades en les persones i compassius, gestionen serveis, milloren els sistemes de salut, promouen la salut pública i de la població i fomenten entorns segurs i sostenibles. Les infermeres lideren, eduquen, investiguen, defensen, innoven i dissenyen polítiques per millorar els resultats en salut.
- A més, les infermeres tenen un paper únic en la salut i les cures de poblacions de totes les edats i en tots els entorns, generant vincles de confiança amb persones, famílies i comunitats i adquirint un coneixement valuós sobre les experiències de salut i malaltia de les persones.
- Basant-se en la prestació de cures personalitzades directes i socials, les infermeres desenvolupen les seves capacitats mitjançant la formació contínua, la investigació i l’exploració de les millors pràctiques.
- L’àmbit d’actuació d’una infermera està definit pel nivell de formació, experiència, competència, normes professionals i autoritat legal. Exerceixen un paper clau en la coordinació, supervisió i delegació de funcions a altres persones que contribueixen a la prestació de cures de salut.
- Sovint, a la primera línia, responen a catàstrofes, conflictes i emergències, demostrant valentia, dedicació, adaptabilitat i compromís amb la salut de les persones, les comunitats i el medi ambient.
Enllaç d’interès
PDF “Actualización de la definición de enfermería y enfermera” © CIE, 2025