El CCIIC i els col·legis s’adhereixen al Manifest i la campanya institucionals del 8M, a Catalunya, i reclamen igualtat per a les infermeres respecte d’altres professions igualment reglades.
El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) s’adhereix al Manifest del 8 de març que, al·ludint a les Primeres Jornades Catalanes de la Dona celebrades a Barcelona el maig del 1976, posa en valor la llavor d’aquest moviment feminista participatiu i democràtic.
Una declaració institucional que reivindica el paper destacat d’aquestes dones en la conscienciació i lluita per drets com la sanitat universal o el reconeixement del treball de cures, entre altres; i que advoca per “incorporar la perspectiva interseccional en la intervenció pública” amb l’objectiu de “comprendre com les desigualtats de gènere interactuen amb altres eixos de desigualtat, com ara la situació socioeconòmica, l’origen cultural, la diversitat sexual, les capacitats, la salut, l’edat o la situació administrativa”.
Seguint la mateixa línia de memòria històrica, la campanya del Dia Internacional de les Dones d’aquest 2026 –Els somnis, com la lluita, venen de lluny– reivindica que els drets i les llibertats de les dones són fruit de dècades de lluita i del compromís de generacions que han obert camí. La iniciativa posa en el centre les veus de dones grans que han viscut els avenços en igualtat, però que també constaten que la igualtat real encara no és una realitat; visibilitzant un fil entre generacions i recordant que “la igualtat és una construcció col·lectiva que encara no s’ha acabat”.
En aquest sentit, la degana del CCIIC, Lluïsa Garcia ha volgut agrair “les generacions de dones que van lluitar, lluiten i lluitaran pel reconeixement i desenvolupament de les cures com a activitat professional, autònoma i científica”. Tot i això, Garcia ha lamentat que “l’oficialitat de fites com la reglamentació dels estudis universitaris, diplomatura el 1977 i grau el 2010, o el reconeixement de les especialitats infermeres el 2005; no hagin estat suficients per materialitzar la igualtat professional i laboral en la pràctica i respecte d’altres professions igualment reglades i no tan feminitzades com la Infermeria”.