Avui, dia 12 d’abril, es commemora el Dia Internacional de l’Atenció Primària. “Un èxit col·lectiu que hem de celebrar i que les infermeres hem de fer brillar”, afirma la degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC).
El pes de la Infermeria –com a ciència de cura– i les infermeres –com a proveïdores de cures professionals– són, sens dubte, pilars fonamentals de la porta d’entrada al sistema de salut: l’atenció primària. “Les infermeres treballem per la salut de les persones en totes les etapes i dimensions de la vida. La salut entesa com a benestar. Tenint-hi cura quan hi ha malaltia, però també facilitant coneixements i eines a les persones per prevenir, afavorir l’autocura i prendre decisions sobre la mateixa salut”.
Sobre aquesta ‘cura anticipada’, Jodar posa en valor els programes de promoció de la salut que lideren les professionals especialistes en Infermeria Familiar i Comunitària (FiC), que “es dissenyen i realitzen tenint en compte els determinants particulars –educació, economia, multiculturalitat o el mateix clima– que condicionen la salut de la població assignada de cada àrea bàsica de salut, per assolir objectius plausibles i que, realment, millorin el seu benestar”.
És per això que des del CCIIC, es demanen més recursos i més infermeres per a l’Atenció Primària i la Salut Comunitària i així poder emprendre accions de cura amb perspectiva biopsicosocial i que salvaguardin la salut de les persones i de les famílies, molt afectada pels canvis socials, demogràfics i tecnològics que es produeixen a la nostra societat.
“Quan apareix la malaltia, ja no són només malalties infeccioses o traumatismes com fa unes dècades. Als CAP ens trobem amb un gran gruix de persones grans i fràgils, amb patologies cròniques múltiples, amb limitacions físiques i psíquiques que generen dependència i que es veuen agreujades per problemes socials, com la soledat, o econòmics que deriven en situacions de pobresa… Totes elles necessiten cures professionals i de suport per continuar amb la seva vida diària. I no només elles, també les famílies i persones que els cuiden. Una atenció que, cada cop més, ens veiem obligades a traslladar als domicilis i que també necessita finançament i professionals”, apunta la degana.
Al problema global de l’envelliment i analitzant la pressió que exerceix la piràmide invertida d’edat de la població sobre l’AP, el Consell d’Infermeres, posa la lupa en “altres camps on les necessitats de cura s’han disparat com els de l’atenció a la sexual i reproductiva que lideren les llevadores, el de les infermeres pediàtriques o el de les infermeres de salut mental. També, més recentment i amb motiu del desplegament de la integració sociosanitària, el de les infermeres geriàtriques que s’han sumat a aquesta acció conjunta de les especialitats infermeres i, en la que de manera puntual, també intervenen les infermeres del treball per donar transversalitat a l’atenció de les persones treballadores. Tot això sense oblidar, la coordinació entre les infermeres de FiC i les infermeres hospitalàries en els processos de transvasament entre els diferents nivells d’atenció del sistema de salut”.
ORIGEN DE L’ATENCIÓ PRIMÀRIA
El terme d’Atenció Primària es va encunyar en 1975 en el marc de la *28a Assemblea Mundial de la Salut. Un terme que va aconseguir el consens dels països en desenvolupament, encoratjats per la consciència de la necessitat d’implementar, de manera global i amb urgència, noves formes de cura.
Tres anys després, en 1978, s’estableixen els principis de l’Atenció Primària, recollits en l’anomenada Declaració d’Alma-Ata i que van ser corroborats amb la Declaració d’Astanà en 2018, amb l’evidència que situar el focus en el primer nivell de l’assistència sanitària, “on les persones viuen i treballen”, millora la seva salut i el seu benestar.
Punts destacats de la Declaració:
- La Conferència reafirma fermament que la salut, que és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no només l’absència de malaltia, és un dret humà fonamental i que l’assoliment del nivell de salut més alt possible és un objectiu social mundial més important la realització del qual requereix l’acció de molts altres sectors socials i econòmics a més del sector sanitari.
- La gran desigualtat existent en l’estat de salut de les persones, especialment entre països desenvolupats i en desenvolupament, així com dins dels països, és políticament, socialment i econòmicament inacceptable i, per tant, és una preocupació comuna per a tots els països.
- Les persones tenen el dret i el deure de participar individualment i col·lectivament en la planificació i execució de la seva atenció sanitària.
- L’atenció primària de salut és una atenció sanitària essencial basada en mètodes i tecnologies pràctics, científicament sòlids i socialment acceptables, fets universalment accessibles per a les persones i les famílies de la comunitat mitjançant la seva plena participació i a un cost que la comunitat i el país es puguin permetre mantenir en cada etapa.
- L’AP forma part integrant tant del sistema sanitari del país, del qual és la funció central i el focus principal, com del desenvolupament social i econòmic global de la comunitat. És el primer nivell de contacte de les persones, la família i la comunitat amb el sistema nacional de salut que apropa l’atenció sanitària el més possible al lloc on viuen i treballen les persones, i constitueix els primers elements d’un procés d’atenció sanitària continuada.