Mor Carles Capdevila: el gran difusor de la revolució del tenir cura

Carles Capdevila

Ha mort Carles Capdevila, llicenciat en filosofia, periodista, professor de Comunicació a la Universitat de Barcelona, articulista dels diaris Avui, El Periódico i El 9 Nou i del diari Ara del que n’ha estat fundador i durant anys director.

 

Conegut com a creador, director, presentador i col·laborador de nombrosos programes de radio i televisió com Alguna Pregunta Més, Eduqueu les criatures, Qui els va parir, Set de Notícies, Divendres i Matins de TV3, entre d’altres. Ha estat col·laborador del programa El Matí de Catalunya Ràdio o a Hoy por hoy de la Cadena SER però sobretot, viu amb tots nosaltres, pel que és d’actiu i crític en temes d’actualitat.

 

Premiat “per totes bandes” Premi Pere Quart d’humor i sàtira (1999), Premi Nacional de Periodisme (2003). Premi de guió al CAC (2004) Premi Radio Associació (2010) Premi Nacional de comunicació (2016), entre molts d’altres, és tant autor de llibres, del que no em puc estar de citar-ne dos dels recents perquè tenen de comú “la conversa”, Entendre el món i  “Educar millor”, com ”participant empedernit” en innombrables xerrades com “Educar amb humor”, “Viure de bon humor”,  “Comunicar de bon humor també cura”. Destaquem el darrer Premi de Comunicació de la Fundació Infermeria i Societat, entitat promoguda pel Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona.

 

Darrerament s’ha convertit en persona de referència per a les infermeres i infermers del nostre país, quan escriu coses com “La bona infermera i l’art de ser pacient”, “Por qué pedimos perdón por llorar”, “Del que són capaços el cos i la ment”, “El dol reclama silenci i no soroll”. I tants d’altres.

 

Referent perquè, a través d’aquests escrits, posa llum al que la nostra companya infermera Rosamaria Alberdi anomena “zona fosca”, en referència al context on es desenvolupen les cures infermeres, en al·lusió a la part menys amable de les situacions personals perquè es desenvolupa, quasi bé sempre, en l’esfera de la intimitat, la qual cosa provoca una evident però natural resistència a fer-la pública.

 

Però Carles Capdevila ho ha fet. I per això tant agraïment de les infermeres i els infermers de Catalunya i tot el nostre condol a tota persona que avui es troba afectada per aquesta pèrdua.